18 June, 2018

La importància de tenir el control sobre el que mengem

4+

Al Fòrum Mundial sobre Sobirania Alimentària celebrat a Cuba el 2001, es va definir aquesta com el “dret dels pobles a definir les seves pròpies polítiques i estratègies sostenibles de producció, distribució i consum d’aliments que garanteixin el dret a l’alimentació per tota la població”.

El concepte de sobirania alimentària va sorgir el 1996 en la Cimera Mundial de l’Alimentació de la FAO, i incideix en el mètode de producció d’aliments i el seu origen, ressaltant la relació perjudicial que té la importació d’aliments barats en el debilitament de la producció i població agrària locals.

La producció local i autònoma dels pobles ha de ser participativa, comunitària i compartida, estar en harmonia amb el planeta, i promoure l’accés dels pobles a aliments suficients, variats i nutritius.

Es per això que des de Nutrició Sense Fronteres enfoquem els projectes per eradicar la malnutrició tenint en compte els processos de producció i l’accés de les persones als aliments, és a dir, tenint com a base fonamental la sobirania alimentària.

Dins dels nostres projectes, realitzem aquestes accions relacionades amb la sobirania alimentària:

Hort comunitari en la República de Gàmbia assistit per Nutrició Sense Fronteres

  • Avaluació de l’estat de la seguretat alimentària: formació de manipuladors/es d’aliments i control de les condicions òptimes del menjar recuperat en el projecte Barcelona Comparteix el Menjar.
  • Promoció d’activitats agrícoles comunitàries: promoció de cultius sostenibles, horts comunitaris i galliners en els projectes “Piecitos Colorados”, a escoles de diferents països de Llatinoamèrica, així com en el projecte a la república de Gàmbia.
  • Capacitació i assistència tècnica en activitats agrícoles: formació a les comunitats on s’han implementat horts per tal de fer un cultiu sostenible i responsable amb plantes locals, en els projectes de Llatinoamèrica i la república de Gàmbia.
  • Formació i capacitació en temes alimentaris: formació al personal sanitari i a la comunitat en seguretat alimentària en el projecte de la república de Gàmbia.

Assolir la sobirania alimentària és un objectiu ambiciós, però amb petites accions locals i millorant condicions socials i de treball en els sistemes agraris i alimentaris, es pot arribar a un gran canvi.

Compartir en: