-03.png)
1. El cost de la carn
Les indústries càrnies són el principal subsector de la indústria transformadora alimentària a Catalunya. Juntament amb els productes d’alimentació animal, vinculats sobretot al sector porcí, generen gairebé la meitat del total del volum de negoci del sector agroalimentari. (El sector agroalimentari a Catalunya, Gener 2020, Generalitat de Catalunya).
El Mapa de Justicia Global 2022, Com s’alimenta Barcelona? destaca l’impacte que genera la indústria càrnia i la seva dependència del Sud. Catalunya és el 5è productor mundial de porc amb 23 milions de sacrificis anuals, dels quals el 80% s’exporten, principalment a la UE, Xina i Japó. La soja per alimentar els porcs prové del Con Sud, una àrea amb el 60% de la terra en risc de desertificació, contibuint a la pèrdura de biodiversitat i deforestació, estrés hídric, etc.
El sector porcí també genera impacte mediambiental a casa nostra, sent responsable del 21% de les emissions catalanes de gasos d’efecte hivernacle i el 40% de la contaminació per nitrats dels aqüífers.
Els costos ambientals, com el canvi climàtic, i els costos socials, com la precarització dels drets laborals, les migracions globals o la inseguretat alimentària, que suposa la producció i el consum d’aliments del sistema alimentari globalitzat actual no es valoren econòmicament, i per tant, els consumidors no ho detecten a la despesa de la cistella de la compra. Aquesta diferència entre el preu de mercat dels aliments i el cost global que té per la societat es coneix com a costos ocults o invisibles.
Davant d’aquest escenari actual, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya ha elaborat el Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya (PEAC 2021-2026) per transitar cap a un sistema alimentari sostenible, segur, resilient, saludable i d’accés universal.
2. EL cost del peix
Gàmbia ha arribat a diversos acords amb tercers estats que han fet disminuir la quantitat d’aliments disponibles al país i han fet pujar-ne els preus. Gàmbia i Senegal van acordar que els pescadors d’ambdós països poguessin vendre el peix al país veí. Als pescadors gambians els sortia més a compte vendre el peix a Dakar i van deixar de vendre’l a Gàmbia, portant a l’escassesa de la principal font de proteïna de les comunitats més desafavorides. L’acord entre Gambia i la Unió Europea els permeten pescar a les costes gambianes ha reduint la reducció del peix disponible. Alhora l’acord amb la instal·lació de tres factories xineses que acaparen el peix per produir farina de peix com a menjar per a porcs i aus i que serveix per exportar a la Xina, suposa també la manca d’abastiment de peix pels mercats locals.
Amb l’objectiu de difondre aquesta problemàtica actual, s’han publicat diversos reportatges i documentals. Un d’ells és STOLEN FISH de la directora de cinema Gosia Juszczak, un documental reconegut per múltiples premis i que ha passat per més de 50 festivals internacionals. Stolen Fish examina les causes de migració posant especial atenció a la sobrepesca en països d’origen per grans empreses xineses.
Sinopsi “STOLEN FISH” de Gosia Juszczak: Al país més petit d'Àfrica, Gàmbia, comença a escassejar el peix, font bàsica de proteïnes. Des que s'han establert il·legalment empreses xineses que converteixen el peix en pinso per a animals i l'exporten a Europa, el sector de la pesca artesanal i la seguretat alimentària del país es veuen amenaçats. Tres personatges, Abou, Mariama i Paul, comparteixen històries íntimes de supervivència, enyorança i trajectòries migratòries que deixen una empremta que no s'esborra.
3. El cost del pa
El pa és un aliment bàsic que ha estat present a la història de la nostra alimentació des de fa molts segles arreu del món.
La cultura del pa de la societat actual no és la mateixa que la de fa unes dècades, considerat indispensable a la dieta dels nostres avantpassats. En els últims temps, han sorgit varis mites que han afectat el seu consum, com per exemple que el pa engreixa, que no hauriem de sopar pa o que la motlla engreixa més.
En els darrers anys no només ha baixat el seu consum, sinó també ha perdut en qualitat: S’ha passat del pa artesanal i de qualitat de la fleca tradicional al pa industrial de les cadenes de forns, supermercats i botigues de queviures.
L’any 2021, el projecte Comparteix el menjar va recuperar 7.000 kg de pa excedent del sector de la restauració. Amb l’objectiu de recuperar el valor d’aquest aliment, NSF col·laborat en un Treball de Fi de Grau sobre el valor del pa elaborat per Maria Mora Escutia, estudiant del Grau de Ciència i Tecnologia dels Aliments de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Com a resultat de l’estudi, l’autora ha elaborat una GUIA DE REUTILITZACIÓ DEL PA per Nutrició sense Fronteres amb solucions fàcils de reaprofitament de pa sobrant en receptes tradicionals de la nostra cultura, com seria una sopa de ceba, salmorejo o unes torradetes de pa. La guia proposa també modificacions de les receptes d’aprofitament per fer-les més saludables, una línia de treball de futur pel projecte Comparteix el menjar.
Amb el suport de:
